27 de juny de 2010

la Flama del Canigó no és només un esport

L’any 1955, Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema èpic de Jacint Verdaguer ( Canigó, 1886) va tenir la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya mítica, des d’allà, repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans. S’iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu vinculada al foc i al seu significat col·lectiu.
Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va escampar pel Principat de Catalunya, sovint en la clandestinitat, com a símbol de la pervivència de la cultura catalana. A poc a poc la xarxa es va anar estenent, fins arribar a Viladecavalls.

Aquest any es va realitzar el recorregut des del nucli de Can Trias fins al centre del poble, organitzada per la Comissió de Festes Flama del Canigó i amb la col·laboració de Associació Recreativa Esportiva Cultural Can Palet(AREC) les associacións de veïns i un bon número de veïns del poble.
La Flama ha esdevingut un dels pocs símbols de cohesió entre els barris del poble (encara que des de la pàgina web de l’Ajuntament es remarqui únicament com un esport)

Pedro Ballesta
Secr. Sectorials